Un món per descobrir baix terra

L’Ajuntament de Ciutadella estudia obrir l’accés a la primera de les Coves de Parella amb un programa de visites controlades com el millor sistema per conservar les grutes i conscienciar sobre el seu valor

Na Megaré. La darrera cova descoberta del conjunt no serà visitable per protegir la seva bellesa

Laura Bañón Ciutadella

L’Ajuntament de Ciutadella estudia obrir al públic la primera de les Coves de Parella, al subsòl de la urbanització de Cala Blanca. Es tracta d’un projecte embrionari baix la filosofia segons la qual les visites organitzades i controlades són la millor manera de mantenir i protegir les grutes, a la vegada que es promou la conscienciació social sobre el seu valor.

La i dea sorgeix de les àrees de Cultura i Turisme. Segons informa el regidor Gabriel Cardona, per una banda es podrien promoure les visites didàctiques per a escoles, i per l’altra, oferir un atractiu turístic afegit. El regidor considera que l’organització d’un itinerari subterrani permetria dinamitzar el nucli turístic de Cala Blanca i dotar-lo de major atractiu per als visitants. Cardona deixa clar que les visites es limitarien la Cova de s’Aigo, la primera de les coves catalogades i que disposa d’un accés públic. L’organització de rutes permetria mantenir la cova neta i vigilada i l’accés tancat fora dels horaris establerts.

Precisament, l’agost de l’any passat es va presentar a l’Ajuntament de Ciutadella l’estudi científic del conjunt de les Coves de Parella, al subsòl de Cala Blanca, que va treure de l’oblit un patrimoni natural i arqueològic únic a Balears. El promotor del projecte va ser el Consistori de Ciutadella i es tracta del primer estudi amb rigor de la zona.

La directora de l’expedició va ser Mònica Zubillaga, encapçalada també per l’espeleòleg Pere Arnau. Es van estudiar a fons 7 coves, tot i que hi ha coneixement de l’existència d’un total de 14.

En la memòria de la investigació, l’equip científic ja proposava a l’Ajuntament una sèrie de propostes per conservar i protegir les cavitats, algunes de les quals han estat afectades per anys d’expoli indiscriminat i per la construcció de la urbanització al damunt. De fet, l’equip lliurà a l’Ajuntament la topografia completa de les cavitats subterrànies superposada al mapa de la urbanització.

Una de les primeres propostes era la neteja de residus i fems que al llarg dels anys s’han acumulat a l’interior, com també organitzar visites didàctiques amb una finalitat cultural. Aquesta idea ja va ser plantejada pels espeleòlegs Miquel Trías, Josep Màrquez i Josep Lluís Florit als anys 90. L’ús didàctic o cultural pot ajudar a conservar millor la cova, a vetllar per mantenir l’accés t ancat i a sensibilitzar sobre la protecció. D’altra banda, l’equip proposà que s’executi una investigació arqueològica a fons per catalogar i recuperar les restes ceràmiques i humanes.

De fet, les coves amb indicis arqueològics són les de s’Aigo, des Màrmol i des Caramells. L’estudi podria confirmar l’ús que han tingut les cavitats d’ençà la prehistòria, en un entorn a Cala Blanca on hi ha les restes d’una naveta pretalaiòtica i d’un conjunt de coves. També hi ha el cas de sa Cova de na Rafalera, d’accés marítim i amb un petit llac interior, que podria haver estat utilitzada per a l’abastiment d’aigua dolça. Abans de l’estudi, de les Coves de Parella només hi havia inventariades les de s’Aigo, des Màrmol, des Guarda i de sa Tauleta.

El treball haurà servit també perquè la resta, entre elles l’espectacular Cova de na Megaré, l’última descoberta, passin a formar part de l’inventari de béns protegits del municipi i del catàleg insular de patrimoni.

Menorca.info, viernes 8 de febrero del 2008.